07 de desembre, 2015

2015/12/05 Puertomingalvo-Valdelinares


Una vesprada, a mitjans de novembre, vam estar prou de rato debatint, si seríe acertat o no programar una ruta dintre d'este cap de setmana llarg; després de decidir que si que la faríem, no ens possavem d'acord en si seríe millor fer-la el dissabte o fer-la el dilluns. Al final vist el resultat, pareix, que vam acertar en tot.
El dissabte día cinc, a les sis del matí, ens hem putjat a l'autobús, la trentena de senderistes decidits a passar una entretenguda jornada de caminata per sendes turolenques; dos o tres cares noves, la resta, gent habitual a les marxes del Centre Excursioniste de l'Alcora.
Cim del Pellejero
Una vegada possats en Puertomingalvo, a clarejar d'alba, comenzem la ruta, direcció Oest, un sender flanquejat de murs de pedra per el mas del Collao, a buscar tot seguit el alto del Pellejero (1608m.s.n.m.). Com hem putjat a bòn ritme, s'ens recompensa amb una bonica eixida de Sol per davant del Penyagolosa, a més de les excelents vistes sobre la vall del riu Llinares, i, la vega del Rebollar, capsalera del riu Monlleó
De seguit, ens situem damunt de una linía de cingles, que reseguim, sempre cap al'Oest fins que s'acaben, baixem fins l'altiplá, fem una paradeta per esmorzar, i, aném a la reçerca del PR que ens ha de guiar fins la bonica població de Llinares de Mora.
Pasem per baix de la masía del Romo, i, per dins d'un bosc de pins, mesclat amb carrasques i roures en poc de rato, estem al barranc del Rebollar; el creuem, comencem a putjar fins al mas del mateix nom, i, davant d'una cervera que hia vora el mas, girem cap al'esquerra per a situarnos en poc de rato paral-lel's al riu Llinares, que ja será el nostre company durant tot el matí.
Aplegant als voltants del mas de la Redonda, habitat per un bon grup de ases, tenim un xicotet percanç; tres xiques que veníen un poc ressagades, en un lloc on el camí ès difumina lleugerament, es despisten, i, s'en van vessant amunt; menys mal que ens pocs minuts, recuperem contacte visual, i tot queda en un xicotet esglai, i, unes rialles.
Passant per baix de la peña Blanca, ja es veu el campanari de Llinares; per un camí ben definit, vorejant antics bancals de cereal, apleguem fins la carretera Nogueruelas-Llinares, la seguim cent metres, per a deixarla per l'esquerra, i aplegar a la part baixa del poble per un camí amb restes de haber estat empedrat, pero que en estos moments está en un estat deplorable.
Tota la colla hem arribat avans de l'hora prevista, així que queda temps per fer un tomb per el poble, o un ratet de xarreta amb cervesa avans del dinar que tenim apalaurat al restaurant Tres Hermanos.
Després de la recarrèga de combustible (sòlid, i liquìd), seguim ruta; per l'ermita de Santa Bárbara, a buscar l'area recreativa “Pino del Escobón”. Als peus d'este espectacular pi de casi dos metres de diámetro, ens fem la foto de grup, després, seguim la pista d'accés fins creuar la carretera, i endinsar-nos per el bonic barranc del mas de Las fuentes, a la reçerca del paratje del Molinete
Es un camí sense cap mena de dificultat, pèro, una roca húmeda i relliscosa li jugue una mala pasada a una companyera, que acaba per terra, i amb una ferida en una cella; afortunadament, no es una ferida gran, li fan una xicoteta cura i seguim.
El Molinete es un d'eixos paratjes on abellís quedarse hores i hores mirant i escoltant; un racó amb les ruïnes d'un molí, uns cuants xops enormes, i, un riuet amb xorradors, basses d'aigua, pedra calcária fent racóns i xicotetes coves, musgo.... Pèro, no podem perdre massa temps açí, doncs, queden sis quilometres de ruta, i si ens descuidem ès fará fosc, fem una putjada per un camí entre prats, fins a les masíes de Torre Colás, després per una pista, de baixada eixim a la carretera; desde ací, una part del grup, va per el asfalt, directament al poble; els altres, seguint la senda que va jugant amb el barranc; ara dreta, ara esquerra, ara per dintre, fins aplegar a les afores deValdelinares just cuant començe a fosquejar.
Als que ha aplegat abáns, els a cundit per a fer-se una cervesa, la resta directament al autobús i cap a l'Alcora, la cervesa de l'Ateneo també ès bòna, i, a les vuit, ja la tením damunt de la taula.
Una ruta, que, al meu pareixer, deixará un bòn recórd als participants: mitja distancia (uns 25qm. més o menys), sense grans desnivells, l'horatje excelent, el dinar, deliciós i variat, la ruta i l'horari sense errades, paisatjes espectaculars, etc. etc.


Tàfol adorant al pino Escobón

 Feliçes caminades a tot'hom.



NOTA:
La toponímia, l'he treta d'internet, en págines d'organismes oficials, i, blogs de montanyeros; si algú sap de noms incorrectes, que me ho digue, i, mirarem de rectificarlos



                                        ÁLBUM DE FOTOS