23 de novembre, 2014

Descobrint l'Alcora 01

Amb Vicent Pastor, regidor d’esports de l’ajuntament, i Eloi Catalàn, president del Centre Excursionista al cap d'avant, hem començat este dissabte 22 de novembre  una sèrie de rutes conjuntes, que baix el lema “DESCOBRINT L’ALCORA” pretenen anar mostrant  poc a poc, amb rutes suaus, accessibles per a un ampli palmito de persones, una gran varietat de sendes, camins, i bonics racons del nostre entorn més pròxim.
Esta primera caminada, s’ha realitzat majoritàriament, seguint el recorregut del SL CV-90 (marques blanques i verdes) senda local marcada i homologada per la federació valenciana d’esports de muntanya i escalada, i que té el seu inici i final als jardins de la Vila.
Començem a caminar (foto Joaquin Iserte)
 Al voltant de sisanta senderistes han acudit a les nou del matí disposats a iniciar l’aventura de visitar en una sola caminada alguns dels llocs més emblemàtics de la nostra localitat. Hem eixit de la contornada de l’ajuntament pel passeig de Baix la Vila, on ja hem pogut admirar els colors de tardor que lluïx tota la vegetació pròxima al riu de L’alcora; travessem una zona de nova urbanització fins al paratge de la Font Nova, restaurada fa uns anys, i lamentablement ara sense aigua; continuem per davant de la porta del popular “Molí Matraca” i enfilem pel llit del barranc de Sant Vicent, que ens conduïx en poca estona al paratge i ermita del mateix nom; en este popular indret, fem una paradeta per a repondre forces abans d’afrontar el que serà la pujada més important de la ruta, una senda que ens situarà en menys de mitja hora, al fons de la lloma de Sant Cristòfol, en el camí de Torremundo i Llucena. Ací canviem dràsticament de direcció, i seguint el camí que transcorre per l’alt de la lloma, en vint minuts estem en l’ermita, amb el seu estratègic mirador des d’on es pot escodrinyar pràcticament tot el poble, així com disfrutar de vistes sobre el castell de l’Alcalatén, Vilafamés, el Bartolo, Sant Joan de Moró, embassament de María Cristina, Onda, i la silueta dels pics més alts de la serra Espadà. Una vegada processada i arxivada tota esta bellesa, iniciem el descens entre pins, per l’úmbria de Sant Cristòfol, fins a arribar novament a les proximitats del paratge de Sant Vicent, i per la senda alternativa al camí asfaltat, arribem novament a la població i al punt d’inici.
3 hores de caminada, 8,5Km. de recorregut, i 350 m. de desnivell acumulat, són els números d’esta ruta; els organitzadors esperem que no siga açò el que recordeu, sinó els llocs pels quals hem passat, els paisatges que hem vist, i les persones amb què hem caminat.
Vos esperem a tots en la propera. Passarem llista.
Tot el grup a S. Cristòfol (foto de Vito Palanques)
Felices caminades a tot-hom.



06 de novembre, 2014

I ara.... on puc beure??

Naiximent del Millars
Els que hem nascut i/o criat en les comarques de l’interior castellonenc (Palançia, Millars, l'Alcalatén, Maestrat…) estem acostumats des de sempre en les nostres eixides al camp, ja fóra per motius laborals, o d’oci, a portar amb nosaltres la nostra ració de menjar, i, alguna peça per a protegir-nos del fret, o de la pluja, però mai, que jo recorde, ha sigut necessari carregar amb aigua perquè les nostres muntanyes estaven infestades de rierols, fonts, pous, cisternes, aljubs, etc.., tots ells cuidats amb cura pels paisans de la zona, i, habitualment sobreïxents d’aigua neta i fresca, amb la que saciar la nostra set.
Font del Pellejero
Esta, quasi idíl·lica estampa, en poques dècades ha donat la volta completament i ha esdevingut en una situació preocupant, quasi dramàtica de falta d’aigua.
Pou als Ports
En els anys 60 i 70 els agricultors de muntanya van anar gradualment emigrant a les ciutats, a la busca de millors condicions de vida, abandonant els seus conreus i masies, conseqüentment, al no rebre cap manteniment, els seus pous, cisternes i aljubs, s’han anat deteriorant, i a hores d’ara són comptats els que seguixen en condicions aprofitables.
Font de la Cambreta
D’altra banda, el continuat descens en la quantitat anual de pluja i neu que estem tenint estos últims anys, està provocant una acelerada desaparició de rierols, tolls, sorgiments d’aigües, i fonts. Conec diversos casos de brolladors, que abastien d’aigua potable a masies de vint o trenta persones, tot el seu entorn, porcs, gallines, ramats d’ovelles, etc... i en els que a hores d’ara, no és possible omplir una cantimplora d’aigua. Si li preguntes a un masover o a un pastor per tal o qual font, sovint et diuen “tinc huitanta i….anys, i mai l’havia vist seca, però fa dos que no ix ni gota.”
Rierol a Beseit
Així que, encara que supose que ja ho sabeu, i, hàgeu de fer-ho habitualment, en les vostres eixides per les nostres muntanyes, és més que aconsellable carregar amb tota l’aigua que anem a necessitar per a l’activitat, i no confiar en possibles fonts, si no estem molt segurs de que continuen brollant.
Font ferruginosa als voltants de l'Amboto (Euskadi)


Manantials de Castro
                     Felices caminades a tot'hom.