 |
| Castell de Xinquer |
Encara queden abruptes parets del que un dia va
ser un poble. A uns 15 quilòmetres de l’Alcúdia de Veo resistixen al temps,
pedregosos i vells esquelets de morades, i inclús de l’església. Jinquer (o
Xinquer), en ple cor de la Serra´d’Espadà, és un clar exemple de poble
abandonat a la província de Castelló. En menys de cent anys ha viscut el delecte
d’aconseguir el màxim nombre d’habitants i el malmet de convertir-se en una
vila fantasma. L’escriptor i periodista valencià, Agustín Hernández, explica
que l’abandó de Xinquer es va produir durant la Guerra Civil; «desprésd’haver
arribat a tindre un centenar d’habitants i 28 cases l’any 1913 »Prop de Xinquer
també es poden trobar innumerables restes militars, sobretot
trinxeres, « perquè el front va estar parat en esta zona durant prou de temps »
El municipi de l’Alcúdia de Veo estava format per quatre nuclis urbans
:Xinquer, Veo, Benitandús i l’Alcúdia de Veo. Actualment, Xinquer és l’únic que
ha patit el fenomen de la despoblació. En l’altre extrem està Veo que ha vist
com ha augmentat el nombre d’habitants
en els últims anys,. Un fenomen «curiós» és la convivència de dos
llengües en un mateix poble. «Els veïns del nucli de l’Alcúdia de Veo parlen en
castellà però en l’aldea de Veo la llengua vehicular és el
valencià, a l'igual que en Benitandús. Es pensa que en Xinquer també es parlava en
castellà per estar més prop d’Algimia d’Almonacid». El seu nom, que ve de l’àrab,
significa ‘cabanya’ o ‘graner’.
 |
| La vegetació repobla el lloc |
Encara
podem imaginar el trasbals de gent anant i venint, els hòmens i els seus
animals de càrrega cap al camp, les dones a coure el pa… Però tot açò va
canviar allà per l’any 1526, quan es va expulsar als musulmanes definitivament
de la Serra d’Espadà. Els pobletans van deixar pas a colònies cristianes, no
sense abans oferir resistència. I és que els estaven expulsant del seu llar, de
tot allò que coneixien i que havien conegut des de sempre. Finalment, la creu
cristiana va véncer i la Serra d’Espadà, amb tots els grups d’alqueries,
poblats i pobles, va passar al bando catòlic. Hui d’aquells dies de
tranquil·litat només queda el record del castell en ruïnes que observa este
despoblat des d’una roca veïna.
És
curiós com entre l’època de màxima esplendor demogràfica al seu declivi no hi
ha més de 50 anys. A principis del segle XX,
era una aldea pròspera. Però la Guerra Civil lo va canviar
tot. El Xinquer es trobava just en la zona bèl·lica dels dos exèrcits
del Front de Llevant. Les seues gents, una vegada més, van haver de deixar-ho
tot per a sobreviure.
 |
| Església |
Accedint
per la pista, la primera cosa que destaca ,són les ruïnes de l’església
dedicada en el seu moment a la Purísima Concepció, en la zona més aclarida del poble, sense res
de front més que muntanyes repletes de vegetació. El sostre que la cobria fa
temps va caure, però en el seu xicotet interior, encara aguaita la humil decoració que posseïa. El altar major,
en el que en algun moment hi hauria una talla, encara conserva les seues
columnes, però les hedres han decidit ocupar-lo. El caminant trobarà
cases, carrerons, però sobretot, arbres i albarzers que han engolit
delicadament la civilització que en algun moment allí hi havia. La naturalesa
una vegada més ens mostra el seu poder i la seua determinació.
Els bancals encara
ens recorden la vida que fa no tant temps hi havia en aquell lloc, i segur que
en els pobles circumdants encara hi ha gent major que recorden amb nostàlgia la
tràgica història d’este poble.
Finalment,
es pot aguaitar el castell, hui més inexpugnable que mai, ja que la senda
d’accés està perduda. Esta fortalesa roquera ens recorda tems d’esplendor. Un
passat en què des dels seus almenas es vigilava l’arribada de
l’enemic, però també la vida del poble. D’aquest només queda algun llenç de la
muralla , prou perquè puguem imaginar la seua comesa.
 |
| Portalada |
Hui
en dia només es pot imaginar com seria el Xinquer ple de vida, el viatger pot
aproximar-se a escoltar esta història que el silenci conta a aquells que la
vullguen escoltar.
Estem
davant d’un poble que en l’actualitat posseïx l’encant d’allò que s’ha
abandonat, de la victòria de la naturalesa sobre els hòmens. El Xinquer guarda
la seua història per a qui la vullga escoltar, però com tot en esta vida,
haureu d’anar a buscar-la.
El centre excursionista de L’alcora hem programat este mes de març, una ruta per eixa zona d’Espadà, pujarem al Rápita, cim més alt de la serra, i passarem per indrets emblemàtics com la nevera de Quatre Camins, el Xinquer, o els brolladors de Castro. En uns dies eixirà la circular amb la informació.
 |
| Molí |
Felices caminades a tot`hom
