El Jinquer (o Xinquer)

Castell de Xinquer

Encara queden abruptes parets del que un dia va ser un poble. A uns 15 quilòmetres de l’Alcúdia de Veo resistixen al temps, pedregosos i vells esquelets de morades, i inclús de l’església. Jinquer (o Xinquer), en ple cor de la Serra´d’Espadà, és un clar exemple de poble abandonat a la província de Castelló. En menys de cent anys ha viscut el delecte d’aconseguir el màxim nombre d’habitants i el malmet de convertir-se en una vila fantasma. L’escriptor i periodista valencià, Agustín Hernández, explica que l’abandó de Xinquer es va produir durant la Guerra Civil;  «desprésd’haver arribat a tindre un centenar d’habitants i 28 cases l’any 1913 »Prop de Xinquer també es poden trobar innumerables restes militars, sobretot trinxeres, « perquè el front va estar parat en esta zona durant prou de temps »

 El municipi de l’Alcúdia de Veo estava format per quatre nuclis urbans :Xinquer, Veo, Benitandús i l’Alcúdia de Veo. Actualment, Xinquer és l’únic que ha patit el fenomen de la despoblació. En l’altre extrem està Veo que ha vist com ha augmentat el nombre d’habitants  en els últims anys,. Un fenomen «curiós» és la convivència de dos llengües en un mateix poble. «Els veïns del nucli de l’Alcúdia de Veo parlen en castellà però en l’aldea de Veo la llengua vehicular és el valencià, a l'igual que en Benitandús. Es pensa que en Xinquer també es parlava en castellà per estar més prop d’Algimia d’Almonacid». El seu nom, que ve de l’àrab, significa ‘cabanya’ o ‘graner’.

La vegetació repobla el lloc

Encara podem imaginar el trasbals de gent anant i venint, els hòmens i els seus animals de càrrega cap al camp, les dones a coure el pa… Però tot açò va canviar allà per l’any 1526, quan es va expulsar als musulmanes definitivament de la Serra d’Espadà. Els pobletans van deixar pas a colònies cristianes, no sense abans oferir resistència. I és que els estaven expulsant del seu llar, de tot allò que coneixien i que havien conegut des de sempre. Finalment, la creu cristiana va véncer i la Serra d’Espadà, amb tots els grups d’alqueries, poblats i pobles, va passar al bando catòlic. Hui d’aquells dies de tranquil·litat només queda el record del castell en ruïnes que observa este despoblat des d’una roca veïna.

És curiós com entre l’època de màxima esplendor demogràfica al seu declivi no hi ha més de 50 anys. A principis del segle XX,  era una aldea pròspera. Però la Guerra Civil lo va canviar tot. El Xinquer es trobava just en la zona bèl·lica dels dos exèrcits del Front de Llevant. Les seues gents, una vegada més, van haver de deixar-ho tot per a sobreviure.

Església

Accedint per la pista, la primera cosa que destaca ,són les ruïnes de l’església dedicada en el seu moment a la Purísima Concepció,  en la zona més aclarida del poble, sense res de front més que muntanyes repletes de vegetació. El sostre que la cobria fa temps va caure, però en el seu xicotet interior, encara aguaita la humil  decoració que posseïa. El altar major, en el que en algun moment hi hauria una talla, encara conserva les seues columnes, però les hedres han decidit ocupar-lo. El caminant trobarà cases, carrerons, però sobretot, arbres i albarzers que han engolit delicadament la civilització que en algun moment allí hi havia. La naturalesa una vegada més ens mostra el seu poder i la seua determinació.

Els bancals encara ens recorden la vida que fa no tant temps hi havia en aquell lloc, i segur que en els pobles circumdants encara hi ha gent major que recorden amb nostàlgia la tràgica història d’este poble.

Finalment, es pot aguaitar el castell, hui més inexpugnable que mai, ja que la senda d’accés està perduda. Esta fortalesa roquera ens recorda tems d’esplendor. Un passat en què des dels seus almenas es vigilava l’arribada de l’enemic, però també la vida del poble. D’aquest només queda algun llenç de la muralla , prou perquè puguem imaginar la seua comesa.

Portalada

Hui en dia només es pot imaginar com seria el Xinquer ple de vida, el viatger pot aproximar-se a escoltar esta història que el silenci conta a aquells que la vullguen escoltar.

Estem davant d’un poble que en l’actualitat posseïx l’encant d’allò que s’ha abandonat, de la victòria de la naturalesa sobre els hòmens. El Xinquer guarda la seua història per a qui la vullga escoltar, però com tot en esta vida, haureu d’anar a buscar-la.

El centre excursionista de L’alcora hem programat este mes de març, una ruta per eixa zona d’Espadà, pujarem al Rápita, cim més alt de la serra, i passarem per indrets emblemàtics com la nevera de Quatre Camins, el Xinquer, o els brolladors de Castro. En uns dies eixirà la circular amb la informació.

Molí

Felices caminades a tot`hom