Una vesprada, a mitjans de novembre,
vam estar prou de rato debatint, si seríe acertat o no programar una
ruta dintre d'este cap de setmana llarg; després de decidir que si
que la faríem, no ens possavem d'acord en si seríe millor fer-la el
dissabte o fer-la el dilluns. Al final vist el resultat, pareix, que
vam acertar en tot.
El dissabte día cinc, a les sis del
matí, ens hem putjat a l'autobús, la trentena de senderistes
decidits a passar una entretenguda jornada de caminata per sendes
turolenques; dos o tres cares noves, la resta, gent habitual a les
marxes del Centre Excursioniste de l'Alcora.
 |
| Cim del Pellejero |
De seguit, ens situem damunt de una
linía de cingles, que reseguim, sempre cap al'Oest fins que
s'acaben, baixem fins l'altiplá, fem una paradeta per esmorzar, i,
aném a la reçerca del PR que ens ha de guiar fins la bonica població de Llinares de Mora.
Pasem per baix de la masía del Romo,
i, per dins d'un bosc de pins, mesclat amb carrasques i roures en poc
de rato, estem al barranc del Rebollar; el creuem, comencem a putjar
fins al mas del mateix nom, i, davant d'una cervera que hia vora el
mas, girem cap al'esquerra per a situarnos en poc de rato paral-lel's
al riu Llinares, que ja será el nostre company durant tot el matí.
Aplegant als voltants del mas de la
Redonda, habitat per un bon grup de ases, tenim un xicotet percanç;
tres xiques que veníen un poc ressagades, en un lloc on el camí ès
difumina lleugerament, es despisten, i, s'en van vessant amunt; menys
mal que ens pocs minuts, recuperem contacte visual, i tot queda en un
xicotet esglai, i, unes rialles.
Passant per baix de la peña Blanca, ja
es veu el campanari de Llinares; per un camí ben definit, vorejant
antics bancals de cereal, apleguem fins la carretera
Nogueruelas-Llinares, la seguim cent metres, per a deixarla per
l'esquerra, i aplegar a la part baixa del poble per un camí amb
restes de haber estat empedrat, pero que en estos moments está en un
estat deplorable.
Tota la colla hem arribat avans de l'hora
prevista, així que queda temps per fer un tomb per el poble, o un
ratet de xarreta amb cervesa avans del dinar que tenim apalaurat al
restaurant Tres Hermanos.
Després de la recarrèga de
combustible (sòlid, i liquìd), seguim ruta; per l'ermita de Santa
Bárbara, a buscar l'area recreativa “Pino del Escobón”. Als
peus d'este espectacular pi de casi dos metres de diámetro, ens fem
la foto de grup, després, seguim la pista d'accés fins creuar la
carretera, i endinsar-nos per el bonic barranc del mas de Las
fuentes, a la reçerca del paratje del Molinete
Es un camí sense cap mena de
dificultat, pèro, una roca húmeda i relliscosa li jugue una mala
pasada a una companyera, que acaba per terra, i amb una ferida en una
cella; afortunadament, no es una ferida gran, li fan una xicoteta
cura i seguim.
El Molinete es un d'eixos paratjes on
abellís quedarse hores i hores mirant i escoltant; un racó amb les
ruïnes d'un molí, uns cuants xops enormes, i, un riuet amb
xorradors, basses d'aigua, pedra calcária fent racóns i xicotetes
coves, musgo.... Pèro, no podem perdre massa temps açí, doncs, queden
sis quilometres de ruta, i si ens descuidem ès fará fosc, fem
una putjada per un camí entre prats, fins a les masíes de Torre
Colás, després per una pista, de baixada eixim a la carretera;
desde ací, una part del grup, va per el asfalt, directament al
poble; els altres, seguint la senda que va jugant amb el barranc; ara
dreta, ara esquerra, ara per dintre, fins aplegar a les afores deValdelinares just cuant començe a fosquejar.
Als que ha aplegat abáns, els a cundit
per a fer-se una cervesa, la resta directament al autobús i cap a
l'Alcora, la cervesa de l'Ateneo també ès bòna, i, a les vuit, ja
la tením damunt de la taula.
Una ruta, que, al meu pareixer, deixará
un bòn recórd als participants: mitja distancia (uns 25qm. més o
menys), sense grans desnivells, l'horatje excelent, el dinar,
deliciós i variat, la ruta i l'horari sense errades, paisatjes
espectaculars, etc. etc.
 |
| Tàfol adorant al pino Escobón |
NOTA:
La toponímia, l'he treta d'internet,
en págines d'organismes oficials, i, blogs de montanyeros; si algú
sap de noms incorrectes, que me ho digue, i, mirarem de rectificarlos
