I ara.... on puc beure??

Naiximent del Millars

Els que hem nascut i/o criat en les comarques de l’interior castellonenc (Palançia, Millars, l'Alcalatén, Maestrat…) estem acostumats des de sempre en les nostres eixides al camp, ja fóra per motius laborals, o d’oci, a portar amb nosaltres la nostra ració de menjar, i, alguna peça per a protegir-nos del fret, o de la pluja, però mai, que jo recorde, ha sigut necessari carregar amb aigua perquè les nostres muntanyes estaven infestades de rierols, fonts, pous, cisternes, aljubs, etc.., tots ells cuidats amb cura pels paisans de la zona, i, habitualment sobreïxents d’aigua neta i fresca, amb la que saciar la nostra set.

Font del Pellejero

Esta, quasi idíl·lica estampa, en poques dècades ha donat la volta completament i ha esdevingut en una situació preocupant, quasi dramàtica de falta d’aigua.

Pou als Ports

En els anys 60 i 70 els agricultors de muntanya van anar gradualment emigrant a les ciutats, a la busca de millors condicions de vida, abandonant els seus conreus i masies, conseqüentment, al no rebre cap manteniment, els seus pous, cisternes i aljubs, s’han anat deteriorant, i a hores d’ara són comptats els que seguixen en condicions aprofitables.

Font de la Cambreta

D’altra banda, el continuat descens en la quantitat anual de pluja i neu que estem tenint estos últims anys, està provocant una acelerada desaparició de rierols, tolls, sorgiments d’aigües, i fonts. Conec diversos casos de brolladors, que abastien d’aigua potable a masies de vint o trenta persones, tot el seu entorn, porcs, gallines, ramats d’ovelles, etc... i en els que a hores d’ara, no és possible omplir una cantimplora d’aigua. Si li preguntes a un masover o a un pastor per tal o qual font, sovint et diuen “tinc huitanta i….anys, i mai l’havia vist seca, però fa dos que no ix ni gota.”

Rierol a Beseit

Així que, encara que supose que ja ho sabeu, i, hàgeu de fer-ho habitualment, en les vostres eixides per les nostres muntanyes, és més que aconsellable carregar amb tota l’aigua que anem a necessitar per a l’activitat, i no confiar en possibles fonts, si no estem molt segurs de que continuen brollant.

Font ferruginosa als voltants de l'Amboto (Euskadi)

Manantials de Castro

                     Felices caminades a tot'hom.