28 de maig, 2016

l’Alcora-Valdelinares


4 de juny, dissabte.
Una ruta prou més llarga de les que fem habitualment. Eixint des de l’Alcora, travessarém tot l’Alcalatén,i, vorejant el Penyagolosa, ens endinsarém a l’Aragó, per a rematar la jornada a Valdelinares, (poble mes alt d’Espanya) al cor de la comarca turolenca de Gúdar-Javalambre.

00’00 h. Eixida: des d’el L’oasix, cap a Torremundo, Venta Marieta, Coll de Portapous, i, el mas dels  Collados (El Castillo). Seguirem fins la mateixa base del Penyagolosa, la Cambreta, el mas de Roig a buscar el PR que enllaçe Sant Joan amb Puertomingalvo.
09’00 h. Esmorzar: Res. Entreportales a Puertomingalvo.
Tot seguit, per les vessants del riu Llinares, la ruta ens portarà fins Llinares de Mora.
13’30 h. Dinar: al Res. Tres Hermanos.
Després de l’àpat, per l’Escobón i el Molinete, cap a  Valdelinares.
19’00 h. Bús: cap a l’Alcora.

Inscripcions: Eloi, Rafa, Ricardo. També al correu del Centre celalcora@gmail.com Fins l’1 de juny.

Preus: 40€ socis i 45€ no socis.

27 d’abril, 2016

Marxa al Montsant



Anem al Montsant, a fer una bonica marxa a aquesta serra tarraconina.
Farem un recorregut entre la Morera de Monsant i Cornudella, amb espectaculars vistes.
Dissabte,7 de maig
05’00h. Eixida des de la plaça Loreto, amb bus.
09’00h. A peu a fer la volta al Montsant.
15’00h. Dinar i visita a una bodega.
Inscripcions: divendres 29 d’abril de 19’30 a 21 h. al pub Yuppy’s.
Preus: socis 30 euros i 35 no socis

07 de desembre, 2015

2015/12/05 Puertomingalvo-Valdelinares


Una vesprada, a mitjans de novembre, vam estar prou de rato debatint, si seríe acertat o no programar una ruta dintre d'este cap de setmana llarg; després de decidir que si que la faríem, no ens possavem d'acord en si seríe millor fer-la el dissabte o fer-la el dilluns. Al final vist el resultat, pareix, que vam acertar en tot.
El dissabte día cinc, a les sis del matí, ens hem putjat a l'autobús, la trentena de senderistes decidits a passar una entretenguda jornada de caminata per sendes turolenques; dos o tres cares noves, la resta, gent habitual a les marxes del Centre Excursioniste de l'Alcora.
Cim del Pellejero
Una vegada possats en Puertomingalvo, a clarejar d'alba, comenzem la ruta, direcció Oest, un sender flanquejat de murs de pedra per el mas del Collao, a buscar tot seguit el alto del Pellejero (1608m.s.n.m.). Com hem putjat a bòn ritme, s'ens recompensa amb una bonica eixida de Sol per davant del Penyagolosa, a més de les excelents vistes sobre la vall del riu Llinares, i, la vega del Rebollar, capsalera del riu Monlleó
De seguit, ens situem damunt de una linía de cingles, que reseguim, sempre cap al'Oest fins que s'acaben, baixem fins l'altiplá, fem una paradeta per esmorzar, i, aném a la reçerca del PR que ens ha de guiar fins la bonica població de Llinares de Mora.
Pasem per baix de la masía del Romo, i, per dins d'un bosc de pins, mesclat amb carrasques i roures en poc de rato, estem al barranc del Rebollar; el creuem, comencem a putjar fins al mas del mateix nom, i, davant d'una cervera que hia vora el mas, girem cap al'esquerra per a situarnos en poc de rato paral-lel's al riu Llinares, que ja será el nostre company durant tot el matí.
Aplegant als voltants del mas de la Redonda, habitat per un bon grup de ases, tenim un xicotet percanç; tres xiques que veníen un poc ressagades, en un lloc on el camí ès difumina lleugerament, es despisten, i, s'en van vessant amunt; menys mal que ens pocs minuts, recuperem contacte visual, i tot queda en un xicotet esglai, i, unes rialles.
Passant per baix de la peña Blanca, ja es veu el campanari de Llinares; per un camí ben definit, vorejant antics bancals de cereal, apleguem fins la carretera Nogueruelas-Llinares, la seguim cent metres, per a deixarla per l'esquerra, i aplegar a la part baixa del poble per un camí amb restes de haber estat empedrat, pero que en estos moments está en un estat deplorable.
Tota la colla hem arribat avans de l'hora prevista, així que queda temps per fer un tomb per el poble, o un ratet de xarreta amb cervesa avans del dinar que tenim apalaurat al restaurant Tres Hermanos.
Després de la recarrèga de combustible (sòlid, i liquìd), seguim ruta; per l'ermita de Santa Bárbara, a buscar l'area recreativa “Pino del Escobón”. Als peus d'este espectacular pi de casi dos metres de diámetro, ens fem la foto de grup, després, seguim la pista d'accés fins creuar la carretera, i endinsar-nos per el bonic barranc del mas de Las fuentes, a la reçerca del paratje del Molinete
Es un camí sense cap mena de dificultat, pèro, una roca húmeda i relliscosa li jugue una mala pasada a una companyera, que acaba per terra, i amb una ferida en una cella; afortunadament, no es una ferida gran, li fan una xicoteta cura i seguim.
El Molinete es un d'eixos paratjes on abellís quedarse hores i hores mirant i escoltant; un racó amb les ruïnes d'un molí, uns cuants xops enormes, i, un riuet amb xorradors, basses d'aigua, pedra calcária fent racóns i xicotetes coves, musgo.... Pèro, no podem perdre massa temps açí, doncs, queden sis quilometres de ruta, i si ens descuidem ès fará fosc, fem una putjada per un camí entre prats, fins a les masíes de Torre Colás, després per una pista, de baixada eixim a la carretera; desde ací, una part del grup, va per el asfalt, directament al poble; els altres, seguint la senda que va jugant amb el barranc; ara dreta, ara esquerra, ara per dintre, fins aplegar a les afores deValdelinares just cuant començe a fosquejar.
Als que ha aplegat abáns, els a cundit per a fer-se una cervesa, la resta directament al autobús i cap a l'Alcora, la cervesa de l'Ateneo també ès bòna, i, a les vuit, ja la tením damunt de la taula.
Una ruta, que, al meu pareixer, deixará un bòn recórd als participants: mitja distancia (uns 25qm. més o menys), sense grans desnivells, l'horatje excelent, el dinar, deliciós i variat, la ruta i l'horari sense errades, paisatjes espectaculars, etc. etc.


Tàfol adorant al pino Escobón

 Feliçes caminades a tot'hom.



NOTA:
La toponímia, l'he treta d'internet, en págines d'organismes oficials, i, blogs de montanyeros; si algú sap de noms incorrectes, que me ho digue, i, mirarem de rectificarlos



                                        ÁLBUM DE FOTOS




19 de setembre, 2015

Trofeos

       Una de las características que diferencian la Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora de otras carreras parecidas que se celebran en la zona, son los trofeos. Como ya hemos dicho en alguna otra ocasión, este es un pueblo con una tradición ceramista de siglos, y, que generación tras generación, aparecen grandes artistas en el modelado, cocción, y, decoración del barro. Nosotros, ponemos nuestro granito de arena, en la promoción de estos artistas locales, encargándoles la realización de todas las piezas que entregamos a los premiados en cada una de las distintas categorías de nuestra prueba deportiva.

        En las nueve ediciones que llevamos realizadas, han colaborado con nosotros cuatro ceramistas, cada uno de ellos ha elaborado el conjunto de piezas con una técnica y estilo propios, y, por suerte para nosotros, siempre con resultados espectaculares.
        Esta X edición, también va a ser recordada por los trofeos; dibujos tradicionales de la cerámica alcorina, plasmados sobre bandejas y joyeros, pintados totalmente a mano en el obrador de Cerámica de Alcora , regentado por Lidón Mor, artista reconocida con varios premios de nivel nacional, que ha elaborado, decorado, y personalizado todos y cada uno de ellos.
       No son piezas grandes, pues nuestro presupuesto es paupérrimo, pero si que son piezas de la máxima calidad.

    Esperamos que los tenaces atletas que consigáis haceros con una de estas piezas, la apreciéis, y la consideréis una pequeña recompensa a vuestro esfuerzo.


La gente que se esfuerza en que todo vaya bien

21 d’agost, 2015

Avanzamos


Como ya hemos comentado con anterioridad, este año procurando mejorar la seguridad de los corredores, hemos hecho algunos cambios en el trazado de la Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora.
Al salir, tenemos unos centenares de metros en recorrido urbano, para que el público asistente pueda ver corriendo a todo el pelotón; después, por el molino Matraca, la Font Nova, cruzamos la carretera por debajo del puente, pasamos la Cabaña, y, vamos a buscar el enlace con el antiguo trazado.
Otra modificación del recorrido la encontramos después de bajar del Castell, y cruzar el barranco de Montmirá; la pista de la mina de Cabres, en vez de seguirla hacia la derecha, la seguimos hacia la izquierda, y, nos llevará hasta la CV190, que atravesaremos por debajo del puente, seguimos unos metros por el barranco, hacemos un giro de 180º y por sendas entre huertos y cultivos, llegaremos al barranco de La Foya, lo cruzamos, y, tras una corta, pero dura subida llegamos al más del Molí, donde encontramos el avituallamiento nº 3, y el enlace con el trazado antiguo.
Y ya en la parte final del recorrido, le hemos quitado dureza a la subida desde San Vicente a San Cristóbal; desde media ladera, nos adentramos en una senda a la izquierda, que con un trazado de zig-zags, nos lleva a la parte trasera de la ermita con más suavidad, y sin tocar el asfalto.
La distancia ès de unos 21200m. un poco superior al antiguo trazado. El desnivel, unos +725m. -725m. ligeramente inferior al de años anteriores.
Para los participantes de la Marxa Popular, también hay un par de modificaciones; la primera, es exactamente igual que la explicada para los participantes de la Mitja Marató; la segunda, comienza en la mina de Cabres; en vez de subir el collado para bajar hacia La Foya, seguirán por la pista hacia la izquierda, enlazando con el trazado de la carrera, para seguirlo hasta el molino del pantano, donde se separan definitivamente hasta la entrada a la Pista.

Ponemos un enlace a Wikiloc, para que podáis ir entrenando.







12 de juliol, 2015

Anèm a per la Dècima

Cartell
Al'igual que en anys anteriors, les entrades estiuenques del blog, estaran quasi exclusivament dedicades al nostre esdeveniment esportiu, la MMM (Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora), que enguany arriba a la X edició.
Al llarg d’estos deu anys, hem estat introduïnt xicotets canvis, amb vista a anar millorant-la, edició rere edició; primer vam traslladar la infraestructura desde el centre del poble, a la Pista Jardí, un lloc molt més amable per als corredors; aparcament, espais verds, lavabos, dutxes, vestidors , piscina coberta, bar, etc.. El següent canvi va ser de recorregut; vam desbrossar una antiga senda, i així vam evitar passar per una zona que amb el continu anar i tornar de les motos de muntanya havia quedat en molt mal estat; al mateix temps vam aprofitar per a introduir el “Km. Vertical”, un tram de 1040 m. amb un fort desnivell, que té una categoria a part, dins de la carrera, amb cronometratge,clasificaciones, i trofeus.
En els últims anys, hem afegit la Marxa Popular, no competitiva, amb un recorregut més curt, i amb prou menys desnivell, pensat per als que volen eixir a caminar, podent aprofitar tota la infraestructura de la carrera, avituallaments, dutxes, etc.
Enguany hem treballat en la seguretat; els encreuaments de carretera sempre són preocupants, i més quan es tracta d’una via amb prou trànsit, i el pas es realitza per un punt amb una visibilitat menor de la recomanable, així que després d’investigar diverses possibilitats, hem optat per realitzar algunes modificacions en el recorregut, i, aprofitant-nos d’un parell de ponts, evitarem xafar ni un sol metre de la CV190.
En estos moments encara no disposem del track del recorregut complet, en quant el tinguem, el posarem a la vostra disposició, perquè pugueu anar entrenant-la.
Tenim mes novetats relacionades amb el X aniversari, però no és qüestió que vos ho conte tot de colp, d’ací a uns dies, seguirem amb el tema.

En la web de 42ypico ja estan obertes les inscripcions; aneu apuntan-vos, no siga que vos quedeu sense cap del cin-cens dorsals, que possém a la vostra dispossició.
En el nostre correu electrónic celalcora@gmail.com, i en el nostre grup de Facebook, intentarém aclarir cualsevol dubte que tingueu.

08 de juny, 2015

Mig any d'activitats

Foto: Juan Ribés
                                                 Van passant els mesos, i al centre excursionista continuem desenvolupant totes les nostres activitats programades, i alguna més que hem afegit com resultat de les idees i sugeriments dels socis. Vatje ací un xicotet resum d’estos primers sis mesos.
La primera de l’any, al gener, va ser la ruta de les carboneres, una interessant excursió per la serra de Sant Joan de Moró, dissenyada i conduïda per Eloi Catalàn, vam visitar diverses construccions dedicades a la producció de carbó vegetal.

Al febrer, vam anar a la sempre exuberant serra Espadà, per la contornada de Suera. Guiats per Ricardo Porcar, vam putjar a veure les ruïnes del castell de Mauz, vam agafar aigua en la cabalosa font de Castro, vam esmorzar al Más de la Campana, vam continuar per l’esbossa de trinxeres existent en la part alta de la serra amb vistes a l'Alcudia i Benitandús, i vam acabar novament a Suera, després d’una forta davallada.

Foto: Amics de camins de ferradura
Per a la lluna plena de març, programem la marxa nocturna; la Foya, Pla del Vinyé, i pel Corral Nou a buscar el Más dels Solanes, on comença una senda reoberta recentment per Amics dels camins de ferradura de Lucenaque ens porta fins a la Badina sense necessitat de baixar a la ruta dels Molins, a continuació, pel centre de Llucena, a sopar a l’hotel el Prat, on ens van tractar magníficament (un altre establiment per a tindre en compte al planificar les nostres marxes). Després del sopar, i tertúlia, els més valents, van agafar un altra vegada la motxilla, i, per les Coronetes i Torremundo, de matinada, a l'Alcora.


A l’abril li va tocar el torn a la baixada de Sant Joan per les Useres, marxa que realitzem el Divendres Sant des de fa molts anys. Ens desplacem amb bús fins a Sant Joan de Penyagolosa, i seguint les marques del GR-33, entrem a esmorzar a Xodos, passem per les Torrocelles, i al migdia estem a Useres. En acabant de dinar i recuperar forces, seguim ruta, per Costur fins a l'Alcora, uns quaranta quilòmetres en total. De la logística, s’encarrega Rafa Garcés.

Al maig, vam anar a terres alacantines conduïts per Eloi Catalàn i Hermini Gallén, per a conéixer la famosa i popular senda dels sis mil escalons, a la vall de Laguar; no els he comptat, però vos assegure que hi ha molts, els adoloriments en els bessons m’ho van recordar durant un parell de dies. Vam aguaitar fins l’entrada del barranc de l’infern, i vam tindre ocasió de fer un tast de les famoses cireres de la zona. A uns quants companys , se’ls va quedar curta la ruta, i la van completar pujant al cim del Cavall Verd, per a escodrinyar el paisatge de la vall contigua.



A finals de maig, una ruta conjunta amb els nostres veïns d’Onda; el club Desplome va organitzar el transport i l’avituallament; Paula Albaro i Tere Artero, dos actives integrants del nostre centre, es van ocupar de planificar la jornada, i de guiar-nos durant l’espectacular i exigent recorregut; Llucena, ruta dels molins, la Pedrera, barranc de Xodos, la Noguereta, Más de
Miravet, cim de Penyagolosa (uns per la canal de la cadena, altres crestejant per damunt del tossal de Fraga. En el vèrtex, ens reunim, foto per al record, i, molt de pressa cap a Sant Joan, perquè la tempesta elèctrica que es va organitzar sobre els nostres caps, donava un poc de caguel-le..


Foto: Juan Ribés
                             Juny, Mostra Cultural de l'Alcalatén, allí on es fa, nosaltres organitzem una marxa; enguany a Costur; eixim direcció Torremundo, després, a Figueroles, on esmorzem i se’ns acoplen més senderistes, seguim pel pla del Vinyé fins a Costur; un parell d’hores per a visitar la Mostra i conversar amb amics i coneguts, per a continuació reprendre la senda cap al castell de l'Alcalatén, i entrar a l'Alcora per la font Nova. Ha sigut una ruta senzilla, i amb poquets integrants, però igualment hem disfrutat del dia.

A més a més, col·laborem amb l’ajuntament en l’organització de les rutes de “Descobrint l'Alcora”, que tan bona acceptació estan tenint; al març, huitanta persones van vindre a la ruta que ens va acostar fins a les termes romanes de Santa; i al maig cent deu senderistes vam anar pel llac verd, más de Marco, i el Rotgle, fins  Araia, ruta que vam completar amb una dinar en el local social d’esta pedania.
A partir d’estes dates entrem en el que són els nostres “plats forts”; la marxa a peu a Penyagolosa, el cap de setmana a Pirineus, i, La Mitja Marató de muntanya de l'Alcora, activitats que ja tenim planificades, i estem treballant en el seu desenvolupamentt i posada al punt; anirem informant de les dates de celebració.
                                                          
                             Felices caminades a tot'hom