13 desembre, 2014

Va per Eloi

Este divendres dotze de desembre, en l’auditori de la Caixa Rural, es va celebrar la gala anual de l’esport local, i, encara que no se si encaixem molt bé en este esdeveniment, ja que el senderisme no és un esport de competició, no per això cal deixar d’agrair a l’organització de la gala, i al regidor d’esports, el que es enrecordaren d’un membre del Centre Excursionista per a receptor del trofeu a tota una trajectòria esportiva, i de servei a la societat.


Foto de J.A: Camaño

Per a eixe reconeixement han triat a la persona adecuada, ELOI CATALÁN, cofundador del C.E., membre actiu des dels seus inicis fins a l’actualitat (i li queda corda per a estona), president de l’agrupació des de 2004, i persona molt volguda per tots els membres i simpatitzants de l’entitat. 






Nascut en una masada de Mora de Rubielos, als sis anys va començar els seus entrenaments de muntanya, pues, aplegaba al matí a l’escola després  d’una hora de caminada per sendes i corriols,  carregant amb llibres i un entrepá


A l’edat de dotze anys, junt amb els seus pares i germans es va traslladar a l'Alcora, i des de llavors ha viscut, treballat i format la seua família en esta localitat.
Els seus començaments esportius van ser amb una bicicleta de carretera, i, damunt d'ella va recórrer infinitat de vegades l’asfalt de les comarques, castellonenques, i, de les províncies veïnes, disfrutant cada cap de setmana del ciclisme amb els seus companys de ruta. Durant aquesta etapa va ser membre i part de l'organització del Club Ciclista de l'Alcora.
A principi del anys vuitanta, la seva afició per el senderisme i el mon de la muntanya, es va incrementar, fins que a l'any 1986, junt a uns altres aficionats va crear el CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALCORA, entitat que va naixer amb l'objetiu de mostrar les muntanyes de la nostra zona a tot'hom que estigue interesat en coneixer l'encant que aquestes guarden, així com encarregar-se del manteniment de senders per tot arreu de l'Alcalatén
A l'any 2004, Eloi decideix aumentar el seu compromís amb l'antitat, posan-se al front d'aquesta. La seua tasca ès prioritariament organitzativa i de consolidació del grup, sent part fonamental de la continuitat d'aquest. No obstant, el que més l'ompli, i,el fa disfrutar, ès orgatnizar i participar, cada any en les surtides tradicionals i emblematiques del C.E.; la marxa a peu al Penyagolosa (34 edicións), la surtida a Pirineus (12 cims de més de 3000m.), la volta al terme (13 edicións), i moltes altres.
Quant a la Mitja Marató de muntanya, (9 edicions realitzades),a part de ser el vèrtex de l’organització,on confluïxen totes les responsabilitats, seues són les idees d’incloure el Km. vertical, i, la marxa popular, que tan bona acollida estan tenint.
La seua serenitat i aplom davant de qualsevol adversitat, junt amb la seua amabilitat, li serveix per a guanyar-se el respecte i la confiança de qualsevol que es pose a caminar al seu costat.


Este escrit, publicat en el llibret de la gala, i elaborat per Mari,la seua esposa, i pel seu fill Marc, ens introduïxen un poc en la trajectòria i personalitat d’este aragonés de cabell blanc.



Este ha sigut el seu primer reconeixement oficial, esperem que no siga l’ultim, però, per si de cas, el dels seus companys el té tots els dies.






08 desembre, 2014

Ruta Portell-Cinctorres

Portell de Morella
Este primer sábado de diciembre, a las seis y media de la mañana, una perra pastor belga groenendael, y, diecinueve lunáticos con mochila (lo de lunáticos por la espléndida luna llena que lucía a esa hora) estábamos en la plaza Loreto esperando para subir a un autobús que nos descargó hora y media más tarde a la entrada de la población de Portell de Morella. Aquí después de un reconstituyente café calentito, y comprobar que hacía frío, aunque menos del que habían anunciado las previsiones meteorológicas, comenzamos a caminar siguiendo el sendero PR CV-332, que nos llevará hasta el puente construido el siglo XVII para cruzar la rambla Cellumbres. Nuestra intención era llegar hasta el puente, para, a continuación entrar en la rambla, y seguir por el cauce.
Puente sobre la rambla Cellumbres
Nuestro plan hubo de ser modificado al llegar al puente, y comprobar que tras las intensas lluvias de la semana pasada, la rambla lleva agua, haciendo imposible transitar por su interior sin mojarnos los pies. Sometido este último punto a votación, todos, excepto la perra, estuvimos de acuerdo en que no era la época adecuada para aventuras húmedas. Volvimos atrás un par de Km. a buscar el PR-CV 408 que baja también a la rambla, pero unos Km. más adelante, donde esperamos que se haya filtrado una parte del agua y podamos seguir la ruta sin dificultades; acertamos con la decisión, y pasamos buenos momentos saltando de piedra en piedra, esquivando los charcos, excepto la perra, que hizo exactamente lo contrario.

Salimos momentáneamente del cauce, para acercarnos al paraje de la Cova Antolà o Toll d’En Drac, un paradisíaco rincón, con dos bonitos saltos de agua, lugar, al que también se puede llegar desde Portell en treinta minutos,siguiendo el SL-CV 134.
Tol ld'En Drac
Volvemos  a la rambla, y a las marcas del sendero que veníamos siguiendo, comprobando a cada paso nuestra insignificancia, frente a las formaciones rocosas que nos vamos encontrando; roca del Corb, roca Roja, y roca Parda, frente a la cual nos sentamos  a traspasar peso desde las mochilas a los estómagos, siempre vigilados por una bandada de buitres, que tuvieron una ajetreada mañana controlando todos nuestros movimientos.
Seguimos un rato más por la rambla, hasta la zona de los Castellets, y tomamos el desvío hacia el barranco de la Barsella, por una bonita senda que haciendo zig-zags dentro de un bosque de encinas, va ganando altura rápidamente. En un recodo de la senda dejamos las mochilas, y nos acercamos a ver la zona de los Castellets desde arriba, incluso aprovechamos para subirnos a lo alto de algunos de los más fáciles. Curiosamente en Portell se les conoce como los castellets, y, en Cinctorres se refieren a ellos como les Agüeles.
Continuamos por el sendero señalizado durante un rato, después lo abandonamos, para dirigirnos campo a través a buscar el vértice geodésico de la creu del Gelat. En este punto hacemos una parada de reagrupamiento, y, para observar la gran extensión de paisaje que se divisa; desde Zorita a Peñagolosa, o, desde Ares a Cantavieja.
Senda en el bosque
Iniciamos el descenso, y pronto la senda se introduce en un bosque de robles, convirtiéndose  en una alfombra de agradable caminar hasta la ermita de Pilar, y, la fuente dels Bassis, ya a las afueras de Cinctorres, población donde nos recoge el autobús, y damos por finalizada esta marcha.
Excelente salida senderista, ideada como casi todas, por Rafa Garcés, y desarrollada y guiada por Manuel Fígols, natural de Cinctorres, y que conoce a la perfeccion toda la zona.
La distancia recorrida fue de unos 18Km., y el desnivel de unos 720m. positivos, y unos 850m. negativos.

Si os apetece ver las fotos que yo realicé durante la jornada, hay un ÁLBUM WEB DE PICASA, a vuestra disposición.










23 novembre, 2014

Descobrint l'Alcora 01

Amb Vicent Pastor, regidor d’esports de l’ajuntament, i Eloi Catalàn, president del Centre Excursionista al cap d'avant, hem començat este dissabte 22 de novembre  una sèrie de rutes conjuntes, que baix el lema “DESCOBRINT L’ALCORA” pretenen anar mostrant  poc a poc, amb rutes suaus, accessibles per a un ampli palmito de persones, una gran varietat de sendes, camins, i bonics racons del nostre entorn més pròxim.
Esta primera caminada, s’ha realitzat majoritàriament, seguint el recorregut del SL CV-90 (marques blanques i verdes) senda local marcada i homologada per la federació valenciana d’esports de muntanya i escalada, i que té el seu inici i final als jardins de la Vila.
Començem a caminar (foto Joaquin Iserte)
 Al voltant de sisanta senderistes han acudit a les nou del matí disposats a iniciar l’aventura de visitar en una sola caminada alguns dels llocs més emblemàtics de la nostra localitat. Hem eixit de la contornada de l’ajuntament pel passeig de Baix la Vila, on ja hem pogut admirar els colors de tardor que lluïx tota la vegetació pròxima al riu de L’alcora; travessem una zona de nova urbanització fins al paratge de la Font Nova, restaurada fa uns anys, i lamentablement ara sense aigua; continuem per davant de la porta del popular “Molí Matraca” i enfilem pel llit del barranc de Sant Vicent, que ens conduïx en poca estona al paratge i ermita del mateix nom; en este popular indret, fem una paradeta per a repondre forces abans d’afrontar el que serà la pujada més important de la ruta, una senda que ens situarà en menys de mitja hora, al fons de la lloma de Sant Cristòfol, en el camí de Torremundo i Llucena. Ací canviem dràsticament de direcció, i seguint el camí que transcorre per l’alt de la lloma, en vint minuts estem en l’ermita, amb el seu estratègic mirador des d’on es pot escodrinyar pràcticament tot el poble, així com disfrutar de vistes sobre el castell de l’Alcalatén, Vilafamés, el Bartolo, Sant Joan de Moró, embassament de María Cristina, Onda, i la silueta dels pics més alts de la serra Espadà. Una vegada processada i arxivada tota esta bellesa, iniciem el descens entre pins, per l’úmbria de Sant Cristòfol, fins a arribar novament a les proximitats del paratge de Sant Vicent, i per la senda alternativa al camí asfaltat, arribem novament a la població i al punt d’inici.
3 hores de caminada, 8,5Km. de recorregut, i 350 m. de desnivell acumulat, són els números d’esta ruta; els organitzadors esperem que no siga açò el que recordeu, sinó els llocs pels quals hem passat, els paisatges que hem vist, i les persones amb què hem caminat.
Vos esperem a tots en la propera. Passarem llista.
Tot el grup a S. Cristòfol (foto de Vito Palanques)
Felices caminades a tot-hom.



06 novembre, 2014

I ara.... on puc beure??

Naiximent del Millars
Els que hem nascut i/o criat en les comarques de l’interior castellonenc (Palançia, Millars, l'Alcalatén, Maestrat…) estem acostumats des de sempre en les nostres eixides al camp, ja fóra per motius laborals, o d’oci, a portar amb nosaltres la nostra ració de menjar, i, alguna peça per a protegir-nos del fret, o de la pluja, però mai, que jo recorde, ha sigut necessari carregar amb aigua perquè les nostres muntanyes estaven infestades de rierols, fonts, pous, cisternes, aljubs, etc.., tots ells cuidats amb cura pels paisans de la zona, i, habitualment sobreïxents d’aigua neta i fresca, amb la que saciar la nostra set.
Font del Pellejero
Esta, quasi idíl·lica estampa, en poques dècades ha donat la volta completament i ha esdevingut en una situació preocupant, quasi dramàtica de falta d’aigua.
Pou als Ports
En els anys 60 i 70 els agricultors de muntanya van anar gradualment emigrant a les ciutats, a la busca de millors condicions de vida, abandonant els seus conreus i masies, conseqüentment, al no rebre cap manteniment, els seus pous, cisternes i aljubs, s’han anat deteriorant, i a hores d’ara són comptats els que seguixen en condicions aprofitables.
Font de la Cambreta
D’altra banda, el continuat descens en la quantitat anual de pluja i neu que estem tenint estos últims anys, està provocant una acelerada desaparició de rierols, tolls, sorgiments d’aigües, i fonts. Conec diversos casos de brolladors, que abastien d’aigua potable a masies de vint o trenta persones, tot el seu entorn, porcs, gallines, ramats d’ovelles, etc... i en els que a hores d’ara, no és possible omplir una cantimplora d’aigua. Si li preguntes a un masover o a un pastor per tal o qual font, sovint et diuen “tinc huitanta i….anys, i mai l’havia vist seca, però fa dos que no ix ni gota.”
Rierol a Beseit
Així que, encara que supose que ja ho sabeu, i, hàgeu de fer-ho habitualment, en les vostres eixides per les nostres muntanyes, és més que aconsellable carregar amb tota l’aigua que anem a necessitar per a l’activitat, i no confiar en possibles fonts, si no estem molt segurs de que continuen brollant.
Font ferruginosa als voltants de l'Amboto (Euskadi)


Manantials de Castro
                     Felices caminades a tot'hom.

28 setembre, 2014

Classificacións

Entrega de trofeus (foto, Nèstor)
La nostra enhorabona a tots els participants, i el nostre agraïment a tots els patrocinadors i col·laboradors en esta IX Mitja Marató de muntanya de l'Alcora; sense els uns i els altres, res d’açò seria possible. Esperem veure-vos de nou a tots en la X.
 En la barra lateral, esta l’accés als llistats de les classificacions, el de la carrera, i el del Km. vertical.

18 setembre, 2014

IX Mitja Marató

Seguint els nostres principis de fer poble, intentem en tant que siga possible, que els proveïdors de productes i servicis que necessitem per al desenvolupament de la Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora, estiguen establits en el poble, o tinguen un important vincle amb el mateix. Al bar que ens proveïx de cervesa i refrescos, al forn que ens subministra les populars coques de l’arribada a meta, a la botiga de verdures que ens porta fruita fresca per als avituallaments, enguany cal afegir una carnisseria, que s’encarregarà de preparar-nos bosses amb productes del país per als cinc o sis millors temps del Km. vertical, tant xics com xiques; així que quan arribeu al molí del pantà, respireu fondo, i a per un d’ells.
Els trofeus, per segon any consecutiu, els ha realitzat el taller Cop d'Art, una jove empresa, que ha entrat amb força en el panorama ceràmic de la nostra població.






Des de l’organització només ens queda, desitjar-vos sort, i que passeu amb nosaltres una agradable matí de dissabte.  




27 juliol, 2014

IX Mitja Marató de muntanya

Ja estem treballant intensament, en els preparatius de la IX Mitja Marató de muntanya de l'Alcora. En la barra lateral, teniu l’enllaç al tríptic, amb les dades, i la inscripció, per si algú necessita descarregar-se-la.
El preu de les inscripcions continua sent el mateix, 12€ fins al diumenge anterior, i 15€ el dilluns, dimarts i dimecres, de la ultima setmana. Els punts d’inscripció són:
42 i Pico Castelló i València
Evasió Running
Atmosfera Sport Running
I també mantenim el fax 964 994 052 per als que preferiu realitzar l’ingrés en els nostres comptes de la Caixa Rural, o de Bankia.
El recorregut de la cursa continúa sent el mateix dels últims anys; el de la marxa popular, l'hem allargat, perquè molts participants de les edicions anteriors ens han comentat que els pareixia un poc curt.
Els trofeus, a l'igual que en totes les edicions anteriors, estaran dissenyats i fabricats per un taller ceràmic de l'Alcora.
Este any intentat diversificar, hem eliminat els premis en metàl·lic, però, premiarem el vostre esforç en el Km. vertical amb un bon grapat de lots de productes del terreny.
Vos anirem informant de les novetats, tant en este blog, com en el nostre grup de Facebook: https://www.facebook.com/groups/201410703254394/ , tambien intentarem resoldre qualsevol dubte en el nostre correu:  celalcora@gmail.com

Com sempre, vos esperem a tots, i desitgem que l’esforç de l’organització, aprofite per a què passeu un matí agradable amb nosaltres.