06 novembre, 2014

I ara.... on puc beure??

Naiximent del Millars
Els que hem nascut i/o criat en les comarques de l’interior castellonenc (Palançia, Millars, l'Alcalatén, Maestrat…) estem acostumats des de sempre en les nostres eixides al camp, ja fóra per motius laborals, o d’oci, a portar amb nosaltres la nostra ració de menjar, i, alguna peça per a protegir-nos del fret, o de la pluja, però mai, que jo recorde, ha sigut necessari carregar amb aigua perquè les nostres muntanyes estaven infestades de rierols, fonts, pous, cisternes, aljubs, etc.., tots ells cuidats amb cura pels paisans de la zona, i, habitualment sobreïxents d’aigua neta i fresca, amb la que saciar la nostra set.
Font del Pellejero
Esta, quasi idíl·lica estampa, en poques dècades ha donat la volta completament i ha esdevingut en una situació preocupant, quasi dramàtica de falta d’aigua.
Pou als Ports
En els anys 60 i 70 els agricultors de muntanya van anar gradualment emigrant a les ciutats, a la busca de millors condicions de vida, abandonant els seus conreus i masies, conseqüentment, al no rebre cap manteniment, els seus pous, cisternes i aljubs, s’han anat deteriorant, i a hores d’ara són comptats els que seguixen en condicions aprofitables.
Font de la Cambreta
D’altra banda, el continuat descens en la quantitat anual de pluja i neu que estem tenint estos últims anys, està provocant una acelerada desaparició de rierols, tolls, sorgiments d’aigües, i fonts. Conec diversos casos de brolladors, que abastien d’aigua potable a masies de vint o trenta persones, tot el seu entorn, porcs, gallines, ramats d’ovelles, etc... i en els que a hores d’ara, no és possible omplir una cantimplora d’aigua. Si li preguntes a un masover o a un pastor per tal o qual font, sovint et diuen “tinc huitanta i….anys, i mai l’havia vist seca, però fa dos que no ix ni gota.”
Rierol a Beseit
Així que, encara que supose que ja ho sabeu, i, hàgeu de fer-ho habitualment, en les vostres eixides per les nostres muntanyes, és més que aconsellable carregar amb tota l’aigua que anem a necessitar per a l’activitat, i no confiar en possibles fonts, si no estem molt segurs de que continuen brollant.
Font ferruginosa als voltants de l'Amboto (Euskadi)


Manantials de Castro
                     Felices caminades a tot'hom.

28 setembre, 2014

Classificacións

Entrega de trofeus (foto, Nèstor)
La nostra enhorabona a tots els participants, i el nostre agraïment a tots els patrocinadors i col·laboradors en esta IX Mitja Marató de muntanya de l'Alcora; sense els uns i els altres, res d’açò seria possible. Esperem veure-vos de nou a tots en la X.
 En la barra lateral, esta l’accés als llistats de les classificacions, el de la carrera, i el del Km. vertical.

18 setembre, 2014

IX Mitja Marató

Seguint els nostres principis de fer poble, intentem en tant que siga possible, que els proveïdors de productes i servicis que necessitem per al desenvolupament de la Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora, estiguen establits en el poble, o tinguen un important vincle amb el mateix. Al bar que ens proveïx de cervesa i refrescos, al forn que ens subministra les populars coques de l’arribada a meta, a la botiga de verdures que ens porta fruita fresca per als avituallaments, enguany cal afegir una carnisseria, que s’encarregarà de preparar-nos bosses amb productes del país per als cinc o sis millors temps del Km. vertical, tant xics com xiques; així que quan arribeu al molí del pantà, respireu fondo, i a per un d’ells.
Els trofeus, per segon any consecutiu, els ha realitzat el taller Cop d'Art, una jove empresa, que ha entrat amb força en el panorama ceràmic de la nostra població.






Des de l’organització només ens queda, desitjar-vos sort, i que passeu amb nosaltres una agradable matí de dissabte.  




27 juliol, 2014

IX Mitja Marató de muntanya

Ja estem treballant intensament, en els preparatius de la IX Mitja Marató de muntanya de l'Alcora. En la barra lateral, teniu l’enllaç al tríptic, amb les dades, i la inscripció, per si algú necessita descarregar-se-la.
El preu de les inscripcions continua sent el mateix, 12€ fins al diumenge anterior, i 15€ el dilluns, dimarts i dimecres, de la ultima setmana. Els punts d’inscripció són:
42 i Pico Castelló i València
Evasió Running
Atmosfera Sport Running
I també mantenim el fax 964 994 052 per als que preferiu realitzar l’ingrés en els nostres comptes de la Caixa Rural, o de Bankia.
El recorregut de la cursa continúa sent el mateix dels últims anys; el de la marxa popular, l'hem allargat, perquè molts participants de les edicions anteriors ens han comentat que els pareixia un poc curt.
Els trofeus, a l'igual que en totes les edicions anteriors, estaran dissenyats i fabricats per un taller ceràmic de l'Alcora.
Este any intentat diversificar, hem eliminat els premis en metàl·lic, però, premiarem el vostre esforç en el Km. vertical amb un bon grapat de lots de productes del terreny.
Vos anirem informant de les novetats, tant en este blog, com en el nostre grup de Facebook: https://www.facebook.com/groups/201410703254394/ , tambien intentarem resoldre qualsevol dubte en el nostre correu:  celalcora@gmail.com

Com sempre, vos esperem a tots, i desitgem que l’esforç de l’organització, aprofite per a què passeu un matí agradable amb nosaltres.




09 juliol, 2014

Les activitats de l'estiu

Durant els mesos de juliol i agost, el centre excursionista de l'Alcora organitza dos activitats en què any rere any participen un bon grup de socis i simpatitzants, estes són: la marxa a Penyagolosa, i, l’excursió a Pirineus.
La marxa a Penyagolosa enguany serà la XXXIV edició, i és la més antiga de quantes realitza esta associació; com ja hem comentat algún altra vegada, un grup d’aficionats ja la va realitzar en diverses ocasions abans de que el centre existira com a tal. Ens hem acostat al gegant de pedra per multitud de sendes, i de vegades també “no sendes”. En les tertúlies després del sopar, els veterans, sempre recorden alguna anècdota de les moltes viscudes al llarg de tots estos anys.
Per a esta edició, que igual que els últims anys finalitzara a Vistabella, hem previst una ruta senzilla, possiblement la més curta possible per a arribar al destí, serà la següent: eixim de l'Alcora per l'Assut a La Foya, després pel Pla del Vinyé, La Torreta i Más de la Parra a La Fogenta, on parem a esmorzar, amb el vi i l’aigua que ens porta Germàn, el nostre avituallador oficial, seguim fins a la lloma Bernat des d’on ja s’albira Xodos, la nostra pròxima parada, i on els senderistes aniran arribant a partir de les tretze hores. En acabant de dinar, i quan abaixe una poca la calor, continuarem per la font del Recuenco i el Más del Collet, fins a arribar a Vistabella a ultim hora de la vesprada. Una vegada tots reagrupats, repartiment de les samarretes i foto commemorativa. A la nit sopar en el restaurant el Dau, i després revetla amb discomovil fins lo que cadascú aguante.

Durant els últims tretze anys, hem organitzat una excursió de cap de setmana a la serralada Pirinenca, per a pujar a un o dos “tresmils” dels més de dos-cents que atresora esta cadena muntanyenca. Enguany canviem radicalment de plantejament, ens n’anem al País Basc, i pujarem dos cims de menys de mil cinc-cents metres. Però que ningú es porte a engany, en anys anteriors comencem les caminades a altures entre els 1600 i els 2200m, esta vegada, eixirem des de Durango que està situat a 110m. sobre el nivell del mar, per a pujar al cim de l’Alluitz a 1040m. i a continuació l’Anboto, a 1331m. o siga que desnivell haver-hi, hi ha.
El diumenge, ja de camí a casa, pararem en Elciego, i visitarem els cellers Marqués de Riscal, situats en un casalici dissenyat per l’arquitecte Frank Gerhy.
                                              Com sempre, hem organitzat estes activitats desitjant que siguen del grat dels nostres socis i simpatitzants, i esperant la participació de tots.

Felices caminades a tot'hom

01 maig, 2014

Té portes el camp ??




Tots els que fem habitualment rutes per la muntanya, ja siga, a peu, amb bicicleta de muntanya, o inclús, a cavall, en quant ens endinsem en zones de ramaderia extensiva, estem acostumats a trobar-nos al nostre pas amb finques aparcelades; antigament estes parcel·les es delimitaven amb parets de pedra seca; des de fa prou anys, eixa pràctica és insostenible, tant econòmica, com ecològicament, pel que ha sigut substituïda per tanques metàl·liques, fil d’aram d’arç, o cables electrificats.
Moltes d’estes parcel·les tenen camins que les travessen des de temps immemorials, i que deuen una servitud de pas a qualsevol usuari que tinga a bé utilitzar-los.


Per a fer compatible el tancament de la parcel·la per a ús ramader, amb l’accés als camins públics, els propietaris recorren a diversos tipus de portes, depenent del tipus de bestiar que hi ha en el seu interior, i també, de la sensibilitat i el compromís del ramader amb els usuaris. Este últim apartat, és el que m’interessa comentar.
Algunes són senzilles (un pal fix i un altre mòbil units per un cércol de fil d’aram) i al mateix temps molt pràctiques, facilitant la seua obertura i tancament a vegades inclús amb una sola mà; altres, més sofisticades, porten un doble moll que després d’obrir-les, les torna a la seua posició de tancades; també són pràctiques les instal·lades fixes, amb un buit en zig-zag, que permet el pas de persones i gossos, però no de cavalls, bous, ovelles, etc.
D’altra banda, hi ha un xicotet percentatge de ramaders que posen tot el seu interés en què no entrem per les seues portes, les lliguen amb cordes, fils d’aram, cadenes, inclús algun cadenat; això fa desistir a alguns senderistes, quan no estan segurs de si realment és un camí públic; el que decidix passar, moltes vegades passa una llarga estona desembolicant fils d’aram i cadenes, inclús de vegades cal tallar alguna corda, això sol convertir-se en enuig del senderista, que com a venjança deixa la porta mal tancada, o inclús oberta, amb la consegüent possibilitat d’una fuga de bestiar; açò al seu torn enfurix el ramader, que posa més traves al lliure trànsit pel camí, i es convertix en el peix que es mossega la cua.
Per a eludir conflictes em d'intentar posar tots un poc de la nostra part; els senderistes eixim a disfrutar de la muntanya i hem d’evitar a tota costa provocar danys en la propietat privada. Els propietaris, han de respectar la servitud de pas dels camins, i en el cas que siga molt complicat deixar-los lliures, posar les màximes facilitats per al trànsit per ells.
Creiem que és un tema de sentit comú i tolerància, no de legislacions, denuncies, etc., perquè açò el que sol provocar, és que les parts radicalitzen mes les seues posicions, i compliquen la situació fins a l’infinit, només cal veure l’enorme polèmica que s’ha creat amb la recent proposta de la llei de caça, que pretenia restringir l’accés a recol·lectors de bolets, senderistes i ciclistes, els dies en què haguera batuda de caça major.



07 març, 2014

Dia Internacional de la Dona

El tema del Dia Internacional de

 la Dona 2014, commemorat

 anualment el 8 de març, és: 

“Igualdad para las mujeres:

 progreso para"tod@s

El Dia Internacional de la Dona,

 es va celebrar per primera

 vegada el 8 de març en 1975,

 Any Internacional de la Dona.

 Dos anys més tard, l’ONU, va

 adoptar una resolució proclamant

 un Dia de les Nacions Unides per

 als Drets de la Dona i la Pau

 Internacional, que els Estats

 Membres poden celebrar qualsevol dia de l’any seguint la

 seua tradició històrica i nacional.

El Dia Internacional de la Dona va sorgir

 de les activitats dels moviments obrers

 a finals del segle XX a Amèrica del Nord i Europa. Des de llavors, el Dia Internacional de la

 Dona ha adquirit una dimensió global per a les dones dels països desenrotllats i en

 desenrotllament per igual. El creixent moviment internacional de les dones, ha ajudat a

 fer que la seua commemoració oferisca l’oportunitat d’incrementar el suport als drets i la

 participació de les dones en les esferes política i econòmica.


El Dia Internacional de la Dona ha passat a ser un moment de reflexió sobre els progressos

 aconseguits, un cridat al canvi, i una celebració dels actes de valor i determinació

 presos per dones corrents que han tingut un paper extraordinari en la història dels seus

 països i les seues comunitats.